Fonts de Sant Joan

La PDE protesta a Barcelona perquè es fixi el cabal de l'Ebre i no desaparegui el Delta

Milers d'ebrencs van tornar ahir a Barcelona per reclamar al govern de l'Estat que compleixi i que, d'una vegada, fixi un cabal ambiental al tram final del riu Ebre que garanteixi la supervivència del delta, però també dels conreus de la zona. Els promotors de la protesta, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), adverteixen que, si no se'ls fa cas i no es compleix la directiva marc de l'aigua, ho denunciaran a la Comissió Europea. A més, alerten que sobre el riu hi ha plantejats projectes de «transvasaments encoberts» com ara el canal Segarra-Garrigues cap a Barcelona, o el de Xerta-Sénia cap a València. La marxa, que es va fer pel centre de la ciutat, va servir també per fer visibles altres reivindicacions del territori, com ara el rebuig al cementiri nuclear.

Després de set anys, unes dues mil persones de les Terres de l'Ebre van tornar a Barcelona. Aquest cop per reclamar un cabal ambiental i ecològic per al riu i evitar «la mort del Delta». Però també perquè la Comissió Europea tuteli l'elaboració del pla hidrològic de la conca. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, que ahir es mostrava molt satisfet de la resposta ebrenca i barcelonina a la manifestació, va criticar que el govern de l'Estat es faci l'orni en l'aplicació de la directiva marc de l'aigua i que encara no hagi determinat la quantitat d'aigua que ha de baixar pel riu. Un cabal que el col·lectiu antitransvasament creu que hauria de ser, com a mínim, de 170 m³ per segon i no «80 m³ com s'ha insinuat».

La protesta va sortir de la plaça d'Urquinaona i va arribar fins a davant de la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro va llegir el manifest. A banda de recordar que sobre la conca de l'Ebre, «incomprensiblement», encara no s'ha determinat cap cabal, Sampietro va dir que mentrestant «els rius, els aqüífers, les zones humides i els deltes estan amenaçats pels intents de mantenir la vella política hidràulica». Per aquest motiu i davant el perill «per la pressió dels transvasaments, preses i nous embassaments», van exigir un canvi en la gestió d'aquest patrimoni natural. Però també en el model rural perquè, segons la plataforma, «els actuals projectes de regadius promouen un sistema agrari industrial i un abús del consum d'aigua amb unes infraestructures associades inviables».

Manolo Tomàs va lamentar també que el govern espanyol prefereixi «pagar la sanció corresponent de les institucions europees» que no pas corregir la seva posició. «Aquesta protesta no és la fi de res, és el començament d'una nova etapa, l'europea, per continuar defensant l'Ebre», va afegir-hi el portaveu, que amenaça d'arribar fins on calgui perquè es compleixi la legalitat.

Més reivindicacions
Tot i que a l'inici de la manifestació un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Joan Antoni Panisello, admetia que se sentien «bastant sols» en aquesta lluita perquè només ERC i ICV els donaven suport, al final la valoració era una altra. I és que, al costat del moviment antitransvasament, s'hi havien afegit moltes més entitats ecologistes i moviments socials d'arreu de Catalunya, d'Aragó, de València i de Madrid sota el mateix lema: Rius amb aigua: rius vius. De fet, la manifestació d'ahir pels carrers de Barcelona també va portar algunes de les reivindicacions que arrosseguen les Terres de l'Ebre, com ara el rebuig al cementiri nuclear. En aquest sentit Sergi Saladié, de la coordinadora anticementiri nuclear, creu que «històricament les Terres de l'Ebre han estat marginades». «Quan sortim d'un problema sempre entrem en un altre», va afegir-hi Saladié.

La població de mol·luscos autòctons de l'Ebre perilla a causa dels macròfits

Els últims anys la proliferació de plantes aquàtiques o macròfits al tram final del riu Ebre ha provocat estralls en la població de mol·luscos autòctons mentre que de retruc ha beneficiat poblacions al·lòctones com la del musclo zebrat. Un dels mol·luscos que està sent perjudicat pels macròfits és la Margaritifera auricularia, una espècie en perill d'extinció i que es va intentar reintroduir a l'Ebre a través d'un programa Life des del 2001 fins al 2006. Actualment el Departament de Medi Ambient fa un seguiment anual de les poblacions i ha detectat una mortaldat d'almenys un 10% en una població estimada d'uns 3.000 exemplars.

Tots els esforços del Departament de Medi Ambient per reintroduir en el tram final del riu Ebre la Margaritifera auricularia se'n podrien anar en orris per culpa dels macròfits. Aquesta espècie protegida i en perill d'extinció es creia desapareguda fins al 1996 quan els treballs de dragatge del riu Ebre en van trobar exemplars i pel seu valor biològic es van iniciar estudis per conèixer-ne la població i per reforçar-la. Així el 2001 es va iniciar un programa Life que va permetre xifrar en uns 3.000 exemplars la població d'aquest mol·lusc bivalve entre Tortosa i Móra d'Ebre. Al mateix temps també es va intentar reforçar les poblacions del riu amb exemplars juvenils criats en captivitat. «Això no va funcionar perquè al cap de pocs mesos al riu se'ns morien», va manifestar Miquel Àngel López, un dels tècnics que va treballar en el projecte i que encara actualment fa els controls anuals al riu. En aquests controls han detectat una mortaldat d'un 10% d'aquest mol·lusc arran de l'aparició de macròfits.

«Hi ha altres espècies de mol·lusc que estan sent més afectats i perjudicats pels macròfits, fins al punt que les seues poblacions han baixat més d'un 90%», va dir López tot assenyalant que els macròfits no deixen arribar la llum del sol al fons del riu on hi ha les nàiades i a més redueixen les quantitats de fitoplàncton.

Estudi de la CHE

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha dut a terme un estudi els últims tres anys sobre la Margaritifera auricularia que dóna resultats que no tenen en compte els treballs del Departament de Medi Ambient al tram final del riu Ebre. Així després d'haver fet prospeccions en 118 trams del riu des de Cantàbria fins al Baix Ebre només s'han trobat tres exemplars vius a la Ribera Alta d'Aragó i cap al Baix Ebre. La conclusió és per tant que aquesta nàiada està practicament extingida a tot el riu i el canal Imperial és l'àmbit de la conca on viuen més exemplars, el 90% de la població mundial, diu l'estudi. A més es proposa considerar la zona del l'Alt Ebre com un «santuari» de l'espècie.

Es tracta d'uns resultats que contradiuen els del Departament de Medi Ambient, que actualment té controlades dins el riu cinc zones amb una població estabulada d'uns cinquanta exemplars i que tot i que reconeix una mortaldat d'un 10% a causa dels macròfits recorda que fa cinc anys se'n van comptar uns 3.000 exemplars.

Desembassament controlat
L.M
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va autoritzar ahir un desembassament controlat del pantà de Flix per frenar la proliferació d'algues al tram final del riu. Així durant la jornada d'ahir el riu va arribar a un cabal de 1.350 metres cúbics per segon, un increment que es va notar sobretot a Flix, Ascó i Vinebre. Aquests desembassaments es fan dues vegades a l'any amb l'objectiu que arrosseguen els macròfits, un a la primavera i l'altre a la tardor. Aquesta temporada, però, les algues no han suposat, de moment, cap impediment per a la navegació per l'Ebre, ja que el cabal mitjà del riu ha estat superior als 400 metres cúbics per segon. «No sabem si hi ha algues o no perquè el cabal del riu és elevat i si n'hi ha queden al fons», va explicar la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, Genoveva Margalef.

El procés de regressió del Delta

El riu Ebre té una conca hidrogràfica superior als 83.000 quilòmetres quadrats i el 80% de la seva conca està controlada per embassaments –com ara el de Riba-Roja o el de Mequinensa–, que provoquen que només hi arribi un 5% dels sediments que abans hi arribaven de manera natural «i per tant, la progressió del Delta es veu fortament disminuïda». Roset explicava també el procés de formació dels deltes: l'aigua de la pluja que no s'escola al subsòl produeix que es dreni cap al riu, i arrossega els materials que hi ha a la seva conca. Els sediments, doncs, són transportats per l'aigua i es dipositen al llarg del riu formant dipòsits de graves, sorres, llims i argiles, i «en rius amb cabals constants la velocitat de l'aigua va disminuint en apropar-se a la zona de la desembocadura i els sediments més fins són els que es dipositen als trams finals de rius o torrents fins a formar els deltes». Per tant, el que passa no és que el mar guanyi espai sobre el Delta, sinó que els sediments que hi fan cap no són suficients. Una solució seria que el procés s'invertís, i que els sediments que reomplen els embassaments hi fossin transportats, ja que llavors es podria alentir el procés de regressió del Delta «atès que aquest buscaria un nou estat d'equilibri entre la dinàmica fluvial i la dinàmica marina», concloïa Roset

Els veïns de Santa Eugènia de Girona proposen la reconstrucció de l'històric pont del Dimoni a la frontissa del Güell

Els veïns de Santa Eugènia de Girona, amb el suport de 24 entitats més de la ciutat, reclamen a l'Ajuntament de Girona que es reconstrueixi l'històric pont del Dimoni a la frontissa del Güell i que recuperi la seva funció de pont per superar aquest curs fluvial. L'informe entrat ahir per registre també aporta un estudi tècnic, fet per l'arquitecte Ramon Ripoll, que demostra la viabilitat de tornar-lo a muntar a partir de les pedres conservades de l'històric pont, que data de l'any 1357.

La proposta dels veïns és que el pont es reconstrueixi sobre el riu Güell en un punt a tocar d'on comença el carrer Maçana i que enllaçaria amb el carrer Mare de Déu dels Àngels, això faria que el pont se situés a molts pocs metres d'on hi havia el pont històric que es va desmuntar l'any 1968. Aquest projecte està avalat per l'arquitecte Ramon Ripoll, que considera que amb les 160 pedres que es conserven del pont històric és «perfectament viable la reconstrucció», tot i que va admetre que caldria aportar-hi algunes pedres noves per tornar a configurar l'arc.

El president de l'associació de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, va ressaltar la importància que suposaria per al barri «recuperar un símbol identitari com el del pont del Dimoni» i va expressar el desig que es constitueixi «en un pont de generacions i un pont entre cultures». A més, va adreçar un missatge a l'Ajuntament en desitjar que també fos «un pont simbòlic amb la plaça del Vi», tot esperant que l'equip de govern faci seva aquesta proposta.

El responsable del periòdic digital Eldimoni.com, Manel Mesquita, va recordar que el ple del consistori ja va aprovar per unanimitat l'any 1981 el compromís de tornar a muntar el pont en algun punt d'aquest sector de la ciutat. En l'escrit es recorda la importància històrica i arqueològica d'un pont que es va construir ara fa 653 anys.

Per això es demana al consistori que s'endegui el procés per concretar-ne la reconstrucció.

Ampli suport al projecte
La proposta de reconstrucció té al darrere un ampli suport d'entitats ciutadanes. Així, en el document de suport al projecte que es va entrar ahir al registre municipal figuren les associacions de veïns de Santa Eugènia, Sant Narcís i Güell Devesa, els Amics de la Unesco de Girona, els comerciants de Santa Eugènia, l'associació de motos Dimonis, els Xirois, Acefir, els Amics del Museu d'Art, l'Ateneu, la Taca, el casal parroquial La Patuleia de Sant Narcís, el Club de Lectura de Sant Narcís, el CESET, la Colla de Jocs de Taula de Sant Narcís, la comunitat parroquial de Santa Eugènia, les AMPA de Sant Narcís i Santa Eugènia, el periòdic digital Eldimoni.com, les revistes Els Mil i Pico i El Despertador, el Mijac, CCG Edicions i Mou-te en Bici

Proposen una nova gestió hídrica per evitar que la major part de l'aigua del Ter vagi a Barcelona

La Plataforma del Ter, Compromís per Lleida i l'Ateneu Naturalista de Girona van organitzar ahir a la Casa de Cultura unes jornades en les quals van fer públic un manifest a favor d'una nova gestió de l'aigua, per evitar, per exemple, que tres quartes parts de l'aigua del Ter serveixin per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, amb els consegüents problemes que comporta per a les activitats econòmiques actuals que utilitzen aquest recurs. Una seixantena de persones van participar en els actes.

El manifest, Aigua per unir: una nova proposta per a la gestió de l'aigua a Catalunya, repassa la situació actual al país i aporta solucions per evitar que es repeteixin situacions que en els darrers anys han fet que els serveis s'hagin «col·lapsat» o hagin «arribat al llindar del col·lapse». Aquestes entitats consideren que els problemes que s'ha produït han posat en relleu «serioses mancances estructurals». Van recordr que entre finals del 2007 i inicis del 2008, «exhaurits els rius Ter i Llobregat», l'àrea de Barcelona «va estar en risc real de desabastiment» i que, des d'aleshores, només s'ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat, i una segona planta està en construcció a Blanes, unes infraestructures que, «en cas de sequera extrema», només suposarien «l'allargament de l'agonia en espera de les pluges salvadores».

Els impulsors del manifest, però, consideren que Catalunya «té aigua suficient com per abastir la seva capital amb més garanties i sense haver d'eixugar cap riu». Per això, proposen una visió «àmplia i generosa», de «reequilibri territorial». Opinen que el «necessari» abastament d'aigua a Barcelona «s'hauria d'aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris». També creuen imprescindible que hi hagi «una diversitat de solucions». «És necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d'aigua corresponents, per tal d'assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori», van afirmar. La millora del regadiu de Lleida i l'eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat són els principals problemes.

La font de la capital
En el manifest, aquestes entitats assenyalen que «el creixement de l'àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter», ja que «ha donat de beure a la creixent població que s'hi ha concentrat», i també «ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona». La Plataforma del Ter i Compromís per Lleida van lamentar que l'àrea metropolitana barcelonina «continua abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter». Francesc Camps, portaveu de la plataforma, va destacar que entre 1996 i 2007 es van transvasar tres quartes parts de l'aigua del Ter a l'alçada del Pasteral, i va denunciar l'incompliment «reiterat» dels cabals mínims la majoria de l'any.

Tots els nuclis principals de la conca alta del Fluvià ja depuren les seves aigües residuals

La planta depuradora del Llierca, situada a can Gifreda (Argelaguer) es va inaugurar ahir, després d'un any i mig de treballs i una inversió pròxima als 3,5 milions d'euros. En aquestes instal·lacions s'hi tractaran les aigües residuals dels nuclis de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer i el veïnat de la Cometa de Montagut, així com les de dos polígons industrials. L'any vinent s'hi afegirà Tortellà. Ara, tots els nuclis grans de la conca alta del Fluvià estan connectats a una depuradora.

La planta de can Gifreda es va posar en marxa l'estiu passat, va estar un temps en període de proves i finalment es va inaugurar ahir. «S'ha respost a una reivindicació històrica», va dir el president del Consell Comarcal, Joan Espona, referint-se al fet que els de la vall del Llierca han estat els últims nuclis urbans de la Garrotxa a normalitzar la situació en matèria de depuració d'aigües. És la quinzena planta que s'obre a la conca alta del Fluvià i amb ella es cobreixen els nuclis de població més grans.

A més dels pobles d'Argelaguer i Sant Jaume de Llierca, a can Gifreda rebran les aigües brutes del nucli de la Cometa (el barri més poblat de Montagut) i dels polígons industrials d'Argelaguer i del Pla de Politger (aquest últim és un dels més grans de la comarca). L'any vinent s'hi ha de connectar Tortellà. L'actual depuradora d'aquest municipi deixarà de funcionar quan es faci la connexió. En total, a la nova planta es donarà servei a una població d'uns 2.200 habitants, sense comptar els polígons industrials. S'hi poden tractar 1.600 m³ al dia, l'equivalent a l'aigua bruta que generen unes 6.400 persones.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha finançat la depuradora, la direcció d'obres l'ha fet el consorci Sigma del Consell Comarcal i l'empresa Aquagest l'ha construït. La inversió ha pujat a prop de 3,5 milions, dels quals 2,2 milions corresponen a les instal·lacions d'Argelaguer i la resta, a la nova xarxa de col·lectors que s'ha hagut de fer.

«El Fluvià està bé»
El director de l'ACA, Manuel Hernández, va assegurar ahir que, en el context dels rius catalans, «el Fluvià està bé» des del punt de vista de la qualitat de l'aigua. Les noves instal·lacions aboquen l'aigua tractada a aquest riu i han de contribuir a mantenir o millorar aquest bon estat. Consten d'un edifici de dos nivells (un dels quals, soterrat), on primer es fa un pretractament de les aigües brutes per després sotmetre-les a uns reactors (les clàssiques piscines). Com la resta de les depuradores de la comarca, aquesta es controla pel personal que hi ha destinat (dos empleats fixos) i des del centre de comandament, situat a la planta d'Olot.