Milers d'ebrencs van tornar ahir a Barcelona per reclamar al govern de l'Estat que compleixi i que, d'una vegada, fixi un cabal ambiental al tram final del riu Ebre que garanteixi la supervivència del delta, però també dels conreus de la zona. Els promotors de la protesta, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), adverteixen que, si no se'ls fa cas i no es compleix la directiva marc de l'aigua, ho denunciaran a la Comissió Europea. A més, alerten que sobre el riu hi ha plantejats projectes de «transvasaments encoberts» com ara el canal Segarra-Garrigues cap a Barcelona, o el de Xerta-Sénia cap a València. La marxa, que es va fer pel centre de la ciutat, va servir també per fer visibles altres reivindicacions del territori, com ara el rebuig al cementiri nuclear.
Després de set anys, unes dues mil persones de les Terres de l'Ebre van tornar a Barcelona. Aquest cop per reclamar un cabal ambiental i ecològic per al riu i evitar «la mort del Delta». Però també perquè la Comissió Europea tuteli l'elaboració del pla hidrològic de la conca. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, que ahir es mostrava molt satisfet de la resposta ebrenca i barcelonina a la manifestació, va criticar que el govern de l'Estat es faci l'orni en l'aplicació de la directiva marc de l'aigua i que encara no hagi determinat la quantitat d'aigua que ha de baixar pel riu. Un cabal que el col·lectiu antitransvasament creu que hauria de ser, com a mínim, de 170 m³ per segon i no «80 m³ com s'ha insinuat».
La protesta va sortir de la plaça d'Urquinaona i va arribar fins a davant de la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro va llegir el manifest. A banda de recordar que sobre la conca de l'Ebre, «incomprensiblement», encara no s'ha determinat cap cabal, Sampietro va dir que mentrestant «els rius, els aqüífers, les zones humides i els deltes estan amenaçats pels intents de mantenir la vella política hidràulica». Per aquest motiu i davant el perill «per la pressió dels transvasaments, preses i nous embassaments», van exigir un canvi en la gestió d'aquest patrimoni natural. Però també en el model rural perquè, segons la plataforma, «els actuals projectes de regadius promouen un sistema agrari industrial i un abús del consum d'aigua amb unes infraestructures associades inviables».
Manolo Tomàs va lamentar també que el govern espanyol prefereixi «pagar la sanció corresponent de les institucions europees» que no pas corregir la seva posició. «Aquesta protesta no és la fi de res, és el començament d'una nova etapa, l'europea, per continuar defensant l'Ebre», va afegir-hi el portaveu, que amenaça d'arribar fins on calgui perquè es compleixi la legalitat.
Més reivindicacions
Tot i que a l'inici de la manifestació un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Joan Antoni Panisello, admetia que se sentien «bastant sols» en aquesta lluita perquè només ERC i ICV els donaven suport, al final la valoració era una altra. I és que, al costat del moviment antitransvasament, s'hi havien afegit moltes més entitats ecologistes i moviments socials d'arreu de Catalunya, d'Aragó, de València i de Madrid sota el mateix lema: Rius amb aigua: rius vius. De fet, la manifestació d'ahir pels carrers de Barcelona també va portar algunes de les reivindicacions que arrosseguen les Terres de l'Ebre, com ara el rebuig al cementiri nuclear. En aquest sentit Sergi Saladié, de la coordinadora anticementiri nuclear, creu que «històricament les Terres de l'Ebre han estat marginades». «Quan sortim d'un problema sempre entrem en un altre», va afegir-hi Saladié.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada