Fonts de Sant Joan

La PDE protesta a Barcelona perquè es fixi el cabal de l'Ebre i no desaparegui el Delta

Milers d'ebrencs van tornar ahir a Barcelona per reclamar al govern de l'Estat que compleixi i que, d'una vegada, fixi un cabal ambiental al tram final del riu Ebre que garanteixi la supervivència del delta, però també dels conreus de la zona. Els promotors de la protesta, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), adverteixen que, si no se'ls fa cas i no es compleix la directiva marc de l'aigua, ho denunciaran a la Comissió Europea. A més, alerten que sobre el riu hi ha plantejats projectes de «transvasaments encoberts» com ara el canal Segarra-Garrigues cap a Barcelona, o el de Xerta-Sénia cap a València. La marxa, que es va fer pel centre de la ciutat, va servir també per fer visibles altres reivindicacions del territori, com ara el rebuig al cementiri nuclear.

Després de set anys, unes dues mil persones de les Terres de l'Ebre van tornar a Barcelona. Aquest cop per reclamar un cabal ambiental i ecològic per al riu i evitar «la mort del Delta». Però també perquè la Comissió Europea tuteli l'elaboració del pla hidrològic de la conca. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, que ahir es mostrava molt satisfet de la resposta ebrenca i barcelonina a la manifestació, va criticar que el govern de l'Estat es faci l'orni en l'aplicació de la directiva marc de l'aigua i que encara no hagi determinat la quantitat d'aigua que ha de baixar pel riu. Un cabal que el col·lectiu antitransvasament creu que hauria de ser, com a mínim, de 170 m³ per segon i no «80 m³ com s'ha insinuat».

La protesta va sortir de la plaça d'Urquinaona i va arribar fins a davant de la catedral de Barcelona, on la periodista Pilar Sampietro va llegir el manifest. A banda de recordar que sobre la conca de l'Ebre, «incomprensiblement», encara no s'ha determinat cap cabal, Sampietro va dir que mentrestant «els rius, els aqüífers, les zones humides i els deltes estan amenaçats pels intents de mantenir la vella política hidràulica». Per aquest motiu i davant el perill «per la pressió dels transvasaments, preses i nous embassaments», van exigir un canvi en la gestió d'aquest patrimoni natural. Però també en el model rural perquè, segons la plataforma, «els actuals projectes de regadius promouen un sistema agrari industrial i un abús del consum d'aigua amb unes infraestructures associades inviables».

Manolo Tomàs va lamentar també que el govern espanyol prefereixi «pagar la sanció corresponent de les institucions europees» que no pas corregir la seva posició. «Aquesta protesta no és la fi de res, és el començament d'una nova etapa, l'europea, per continuar defensant l'Ebre», va afegir-hi el portaveu, que amenaça d'arribar fins on calgui perquè es compleixi la legalitat.

Més reivindicacions
Tot i que a l'inici de la manifestació un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Joan Antoni Panisello, admetia que se sentien «bastant sols» en aquesta lluita perquè només ERC i ICV els donaven suport, al final la valoració era una altra. I és que, al costat del moviment antitransvasament, s'hi havien afegit moltes més entitats ecologistes i moviments socials d'arreu de Catalunya, d'Aragó, de València i de Madrid sota el mateix lema: Rius amb aigua: rius vius. De fet, la manifestació d'ahir pels carrers de Barcelona també va portar algunes de les reivindicacions que arrosseguen les Terres de l'Ebre, com ara el rebuig al cementiri nuclear. En aquest sentit Sergi Saladié, de la coordinadora anticementiri nuclear, creu que «històricament les Terres de l'Ebre han estat marginades». «Quan sortim d'un problema sempre entrem en un altre», va afegir-hi Saladié.

La població de mol·luscos autòctons de l'Ebre perilla a causa dels macròfits

Els últims anys la proliferació de plantes aquàtiques o macròfits al tram final del riu Ebre ha provocat estralls en la població de mol·luscos autòctons mentre que de retruc ha beneficiat poblacions al·lòctones com la del musclo zebrat. Un dels mol·luscos que està sent perjudicat pels macròfits és la Margaritifera auricularia, una espècie en perill d'extinció i que es va intentar reintroduir a l'Ebre a través d'un programa Life des del 2001 fins al 2006. Actualment el Departament de Medi Ambient fa un seguiment anual de les poblacions i ha detectat una mortaldat d'almenys un 10% en una població estimada d'uns 3.000 exemplars.

Tots els esforços del Departament de Medi Ambient per reintroduir en el tram final del riu Ebre la Margaritifera auricularia se'n podrien anar en orris per culpa dels macròfits. Aquesta espècie protegida i en perill d'extinció es creia desapareguda fins al 1996 quan els treballs de dragatge del riu Ebre en van trobar exemplars i pel seu valor biològic es van iniciar estudis per conèixer-ne la població i per reforçar-la. Així el 2001 es va iniciar un programa Life que va permetre xifrar en uns 3.000 exemplars la població d'aquest mol·lusc bivalve entre Tortosa i Móra d'Ebre. Al mateix temps també es va intentar reforçar les poblacions del riu amb exemplars juvenils criats en captivitat. «Això no va funcionar perquè al cap de pocs mesos al riu se'ns morien», va manifestar Miquel Àngel López, un dels tècnics que va treballar en el projecte i que encara actualment fa els controls anuals al riu. En aquests controls han detectat una mortaldat d'un 10% d'aquest mol·lusc arran de l'aparició de macròfits.

«Hi ha altres espècies de mol·lusc que estan sent més afectats i perjudicats pels macròfits, fins al punt que les seues poblacions han baixat més d'un 90%», va dir López tot assenyalant que els macròfits no deixen arribar la llum del sol al fons del riu on hi ha les nàiades i a més redueixen les quantitats de fitoplàncton.

Estudi de la CHE

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha dut a terme un estudi els últims tres anys sobre la Margaritifera auricularia que dóna resultats que no tenen en compte els treballs del Departament de Medi Ambient al tram final del riu Ebre. Així després d'haver fet prospeccions en 118 trams del riu des de Cantàbria fins al Baix Ebre només s'han trobat tres exemplars vius a la Ribera Alta d'Aragó i cap al Baix Ebre. La conclusió és per tant que aquesta nàiada està practicament extingida a tot el riu i el canal Imperial és l'àmbit de la conca on viuen més exemplars, el 90% de la població mundial, diu l'estudi. A més es proposa considerar la zona del l'Alt Ebre com un «santuari» de l'espècie.

Es tracta d'uns resultats que contradiuen els del Departament de Medi Ambient, que actualment té controlades dins el riu cinc zones amb una població estabulada d'uns cinquanta exemplars i que tot i que reconeix una mortaldat d'un 10% a causa dels macròfits recorda que fa cinc anys se'n van comptar uns 3.000 exemplars.

Desembassament controlat
L.M
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va autoritzar ahir un desembassament controlat del pantà de Flix per frenar la proliferació d'algues al tram final del riu. Així durant la jornada d'ahir el riu va arribar a un cabal de 1.350 metres cúbics per segon, un increment que es va notar sobretot a Flix, Ascó i Vinebre. Aquests desembassaments es fan dues vegades a l'any amb l'objectiu que arrosseguen els macròfits, un a la primavera i l'altre a la tardor. Aquesta temporada, però, les algues no han suposat, de moment, cap impediment per a la navegació per l'Ebre, ja que el cabal mitjà del riu ha estat superior als 400 metres cúbics per segon. «No sabem si hi ha algues o no perquè el cabal del riu és elevat i si n'hi ha queden al fons», va explicar la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, Genoveva Margalef.

El procés de regressió del Delta

El riu Ebre té una conca hidrogràfica superior als 83.000 quilòmetres quadrats i el 80% de la seva conca està controlada per embassaments –com ara el de Riba-Roja o el de Mequinensa–, que provoquen que només hi arribi un 5% dels sediments que abans hi arribaven de manera natural «i per tant, la progressió del Delta es veu fortament disminuïda». Roset explicava també el procés de formació dels deltes: l'aigua de la pluja que no s'escola al subsòl produeix que es dreni cap al riu, i arrossega els materials que hi ha a la seva conca. Els sediments, doncs, són transportats per l'aigua i es dipositen al llarg del riu formant dipòsits de graves, sorres, llims i argiles, i «en rius amb cabals constants la velocitat de l'aigua va disminuint en apropar-se a la zona de la desembocadura i els sediments més fins són els que es dipositen als trams finals de rius o torrents fins a formar els deltes». Per tant, el que passa no és que el mar guanyi espai sobre el Delta, sinó que els sediments que hi fan cap no són suficients. Una solució seria que el procés s'invertís, i que els sediments que reomplen els embassaments hi fossin transportats, ja que llavors es podria alentir el procés de regressió del Delta «atès que aquest buscaria un nou estat d'equilibri entre la dinàmica fluvial i la dinàmica marina», concloïa Roset

Els veïns de Santa Eugènia de Girona proposen la reconstrucció de l'històric pont del Dimoni a la frontissa del Güell

Els veïns de Santa Eugènia de Girona, amb el suport de 24 entitats més de la ciutat, reclamen a l'Ajuntament de Girona que es reconstrueixi l'històric pont del Dimoni a la frontissa del Güell i que recuperi la seva funció de pont per superar aquest curs fluvial. L'informe entrat ahir per registre també aporta un estudi tècnic, fet per l'arquitecte Ramon Ripoll, que demostra la viabilitat de tornar-lo a muntar a partir de les pedres conservades de l'històric pont, que data de l'any 1357.

La proposta dels veïns és que el pont es reconstrueixi sobre el riu Güell en un punt a tocar d'on comença el carrer Maçana i que enllaçaria amb el carrer Mare de Déu dels Àngels, això faria que el pont se situés a molts pocs metres d'on hi havia el pont històric que es va desmuntar l'any 1968. Aquest projecte està avalat per l'arquitecte Ramon Ripoll, que considera que amb les 160 pedres que es conserven del pont històric és «perfectament viable la reconstrucció», tot i que va admetre que caldria aportar-hi algunes pedres noves per tornar a configurar l'arc.

El president de l'associació de veïns de Santa Eugènia, Ramon Macaya, va ressaltar la importància que suposaria per al barri «recuperar un símbol identitari com el del pont del Dimoni» i va expressar el desig que es constitueixi «en un pont de generacions i un pont entre cultures». A més, va adreçar un missatge a l'Ajuntament en desitjar que també fos «un pont simbòlic amb la plaça del Vi», tot esperant que l'equip de govern faci seva aquesta proposta.

El responsable del periòdic digital Eldimoni.com, Manel Mesquita, va recordar que el ple del consistori ja va aprovar per unanimitat l'any 1981 el compromís de tornar a muntar el pont en algun punt d'aquest sector de la ciutat. En l'escrit es recorda la importància històrica i arqueològica d'un pont que es va construir ara fa 653 anys.

Per això es demana al consistori que s'endegui el procés per concretar-ne la reconstrucció.

Ampli suport al projecte
La proposta de reconstrucció té al darrere un ampli suport d'entitats ciutadanes. Així, en el document de suport al projecte que es va entrar ahir al registre municipal figuren les associacions de veïns de Santa Eugènia, Sant Narcís i Güell Devesa, els Amics de la Unesco de Girona, els comerciants de Santa Eugènia, l'associació de motos Dimonis, els Xirois, Acefir, els Amics del Museu d'Art, l'Ateneu, la Taca, el casal parroquial La Patuleia de Sant Narcís, el Club de Lectura de Sant Narcís, el CESET, la Colla de Jocs de Taula de Sant Narcís, la comunitat parroquial de Santa Eugènia, les AMPA de Sant Narcís i Santa Eugènia, el periòdic digital Eldimoni.com, les revistes Els Mil i Pico i El Despertador, el Mijac, CCG Edicions i Mou-te en Bici

Proposen una nova gestió hídrica per evitar que la major part de l'aigua del Ter vagi a Barcelona

La Plataforma del Ter, Compromís per Lleida i l'Ateneu Naturalista de Girona van organitzar ahir a la Casa de Cultura unes jornades en les quals van fer públic un manifest a favor d'una nova gestió de l'aigua, per evitar, per exemple, que tres quartes parts de l'aigua del Ter serveixin per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, amb els consegüents problemes que comporta per a les activitats econòmiques actuals que utilitzen aquest recurs. Una seixantena de persones van participar en els actes.

El manifest, Aigua per unir: una nova proposta per a la gestió de l'aigua a Catalunya, repassa la situació actual al país i aporta solucions per evitar que es repeteixin situacions que en els darrers anys han fet que els serveis s'hagin «col·lapsat» o hagin «arribat al llindar del col·lapse». Aquestes entitats consideren que els problemes que s'ha produït han posat en relleu «serioses mancances estructurals». Van recordr que entre finals del 2007 i inicis del 2008, «exhaurits els rius Ter i Llobregat», l'àrea de Barcelona «va estar en risc real de desabastiment» i que, des d'aleshores, només s'ha construït una planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat, i una segona planta està en construcció a Blanes, unes infraestructures que, «en cas de sequera extrema», només suposarien «l'allargament de l'agonia en espera de les pluges salvadores».

Els impulsors del manifest, però, consideren que Catalunya «té aigua suficient com per abastir la seva capital amb més garanties i sense haver d'eixugar cap riu». Per això, proposen una visió «àmplia i generosa», de «reequilibri territorial». Opinen que el «necessari» abastament d'aigua a Barcelona «s'hauria d'aprofitar per reforçar els vincles i el desenvolupament de la resta de territoris». També creuen imprescindible que hi hagi «una diversitat de solucions». «És necessari completar la interconnexió entre conques, amb les transferències d'aigua corresponents, per tal d'assegurar i garantir un bon subministrament en el conjunt del territori», van afirmar. La millora del regadiu de Lleida i l'eliminació de la sobreexplotació actual dels rius Ter i Llobregat són els principals problemes.

La font de la capital
En el manifest, aquestes entitats assenyalen que «el creixement de l'àrea metropolitana de Barcelona dels darrers 50 anys no es pot explicar sense fer esment del transvasament del Ter», ja que «ha donat de beure a la creixent població que s'hi ha concentrat», i també «ha atès la demanda generada per la important activitat econòmica de la zona». La Plataforma del Ter i Compromís per Lleida van lamentar que l'àrea metropolitana barcelonina «continua abastint-se molt més sovint del que seria desitjable del cabal de manteniment del riu Ter». Francesc Camps, portaveu de la plataforma, va destacar que entre 1996 i 2007 es van transvasar tres quartes parts de l'aigua del Ter a l'alçada del Pasteral, i va denunciar l'incompliment «reiterat» dels cabals mínims la majoria de l'any.

Tots els nuclis principals de la conca alta del Fluvià ja depuren les seves aigües residuals

La planta depuradora del Llierca, situada a can Gifreda (Argelaguer) es va inaugurar ahir, després d'un any i mig de treballs i una inversió pròxima als 3,5 milions d'euros. En aquestes instal·lacions s'hi tractaran les aigües residuals dels nuclis de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer i el veïnat de la Cometa de Montagut, així com les de dos polígons industrials. L'any vinent s'hi afegirà Tortellà. Ara, tots els nuclis grans de la conca alta del Fluvià estan connectats a una depuradora.

La planta de can Gifreda es va posar en marxa l'estiu passat, va estar un temps en període de proves i finalment es va inaugurar ahir. «S'ha respost a una reivindicació històrica», va dir el president del Consell Comarcal, Joan Espona, referint-se al fet que els de la vall del Llierca han estat els últims nuclis urbans de la Garrotxa a normalitzar la situació en matèria de depuració d'aigües. És la quinzena planta que s'obre a la conca alta del Fluvià i amb ella es cobreixen els nuclis de població més grans.

A més dels pobles d'Argelaguer i Sant Jaume de Llierca, a can Gifreda rebran les aigües brutes del nucli de la Cometa (el barri més poblat de Montagut) i dels polígons industrials d'Argelaguer i del Pla de Politger (aquest últim és un dels més grans de la comarca). L'any vinent s'hi ha de connectar Tortellà. L'actual depuradora d'aquest municipi deixarà de funcionar quan es faci la connexió. En total, a la nova planta es donarà servei a una població d'uns 2.200 habitants, sense comptar els polígons industrials. S'hi poden tractar 1.600 m³ al dia, l'equivalent a l'aigua bruta que generen unes 6.400 persones.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha finançat la depuradora, la direcció d'obres l'ha fet el consorci Sigma del Consell Comarcal i l'empresa Aquagest l'ha construït. La inversió ha pujat a prop de 3,5 milions, dels quals 2,2 milions corresponen a les instal·lacions d'Argelaguer i la resta, a la nova xarxa de col·lectors que s'ha hagut de fer.

«El Fluvià està bé»
El director de l'ACA, Manuel Hernández, va assegurar ahir que, en el context dels rius catalans, «el Fluvià està bé» des del punt de vista de la qualitat de l'aigua. Les noves instal·lacions aboquen l'aigua tractada a aquest riu i han de contribuir a mantenir o millorar aquest bon estat. Consten d'un edifici de dos nivells (un dels quals, soterrat), on primer es fa un pretractament de les aigües brutes per després sotmetre-les a uns reactors (les clàssiques piscines). Com la resta de les depuradores de la comarca, aquesta es controla pel personal que hi ha destinat (dos empleats fixos) i des del centre de comandament, situat a la planta d'Olot.

Medi Ambient inicia la reintroducció del cranc de riu autòcton

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha començat la reintroducció del cranc de riu autòcton a Catalunya. La primera fase de la reintroducció d'aquesta espècie, que està en perill d'extinció, s'ha fet a la capçalera de la riera de Merlès, al Berguedà, amb l'alliberament de 150 exemplars. Aquesta zona, d'on el cranc autòcton havia desaparegut a causa de les riuades del mes d'agost del 2008, té un centre de cria i educació ambiental, situat a Santa Maria de Merlès, d'on han sortit els exemplars alliberats.

El cranc de riu autòcton és una espècie que durant els últims 30 anys ha desaparegut de la majoria de rius i rieres de Catalunya i per això és una espècie protegida. Ara hi ha molt poques i petites subpoblacions, que representen menys de l'1% de la seva distribució original. Es tracta d'un crustaci amb un gran valor ecològic per als ecosistemes fluvials, i la seva presència indica la bona qualitat de les aigües on habita.

Les poblacions de cranc de riu autòcton estan amenaçades pel seu aïllament, la falta d'aigua en èpoques de sequera i la manca d'exemplars. S'ha arribat a aquesta situació principalment per l'atac d'una malaltia fúngica provocada per un fong transmès pel cranc roig americà, una espècie invasora que s'ha estès massivament pel territori fluvial català durant els últims 25 anys. També el cranc de senyal, una altra espècie invasora, ha perjudicat el cranc autòcton, en competir pel mateix hàbitat.

El mes que ve es faran els censos dels primers exemplars alliberats, que confirmaran l'èxit de l'operació

L'acord amb Repsol pel cabal ecològic del Gaià, a punt de desencallar-se

Les negociacions que mantenen Repsol i l'Agència Catalana de l'Aigua per alliberar cabal ecològic de la presa que la petroquímica té al Catllar sembla que hagin d'arribar a bon port, segons fonts de la companyia, però els ecologistes, que ahir van tancar la primera marxa reivindicativa pel Gaià, es mostren escèptics.

El director de Repsol Petróleo i Química a Tarragona, Joan Pedrerol, ha confirmat aquesta setmana que «fa mesos» que es negocia amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) –l'empresa és la propietària de la presa del Catllar– l'alliberament d'un cabal ecològic per al tram final del riu Gaià. «La sensació és que és bastant factible que hi pugui haver un acord, està a prop, i de fet ja ens hem entès en el cabal mínim i màxim que es podrà deixar anar, només falta consensuar una xifra intermèdia», diu.

Tot i que la presa té nombroses pèrdues des de fa temps, que fan que l'embassament estigui a un percentatge mínim de la seva capacitat, Repsol assegura que aquesta quantitat li suposa una «reserva estratègica» que «no és menyspreable», tenint en compte que «com a empresa energètica» Repsol té «uns compromisos adquirits amb tercers», i que a més té un conveni amb el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) per donar-li suport en cas d'incidències en la seva xarxa. La companyia no té inconvenient a deixar anar un cabal mínim, sempre que això no li suposi un cost, i a més pugui mantenir la mateixa concessió que fins ara per operar a la presa.

Pel que fa a les entitats ecologistes, veuen amb bons ulls l'alliberament de cabal per part de Repsol, però recorden que no és el primer cop que es parla d'acord quasi tancat. Antoni Ruiz de Castroviejo, membre del fòrum de les Terres del Gaià, admet que es té «la sensació que fem dues passes endavant i n'acabem fent una enrere a l'últim moment». El X Fòrum de les Terres del Gaià es va celebrar ahir a la sala de plens de l'Ajuntament de Torredembarra després de la caminada al llarg de tot el Gaià que ha durat tres dies. El primer tema que es va tractar al fòrum va ser tot just el cabal ecològic del riu. A banda de recordar l'estat actual de la biodiversitat, encara prou acceptable, i el minso cabal d'aigua actual del riu, també es va mencionar el principi d'acord entre l'ACA i Repsol. Joan Díaz, de Salvem el Gaià, va exposar que l'acord penja d'una qüestió «estrictament monetària»: «Si a Repsol se li ofereix una aigua per descabalar la presa que sigui més cara, s'hi nega.»

L'objectiu principal del fòrum era unificar el moviment social dels trams alt, mitjà i baix del Gaià. En aquest sentit, l'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, va agrair a les entitats ambientals que haguessin escollit Torredembarra com a seu del X Fòrum de les Terres del Gaià. Masagué també va comunicar que des del consistori es continuarà donant suport a les activitats i accions a favor del riu i el territori que l'envolta. La trobada d'ahir va començar amb la presentació del llibre La resclosa, que conté les conclusions de les primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià.

Més pes al Consell de Conca del Gaià
Les entitats ecologistes del Gaià tindran presència al Consell de Conca del riu en la pròxima remodelació de l'ens. Aquest organisme rebrà la representació del teixit social i industrial vinculat al Gaià i tindrà quatre cadires reservades per a les entitats ecologistes. Díaz va explicar que des del Consell se'ls va acusar de no ser capaços d'arribar a consensos entre totes les entitats que treballen al voltant del riu. Salvem el Gaià va impulsar una assemblea entre les 13 associacions que treballen a les terres del Gaià. Totes menys una s'haurien mostrat d'acord a fer un front comú per ocupar tres dels quatre llocs reservats. L'última cadira van acordar deixar-la vacant per si l'associació que s'havia desvinculat de l'assemblea o qualsevol altra hi volia participar. Així, l'Assemblea d'Entitats Ambientalistes tindrà presència al Consell de Conca, un organisme que no és vinculant, sinó que es limita a organitzar grups de treball.

El cens d'aus aquàtiques hivernants manté la tendència a l'alça al delta de l'Ebre

Les dades del cens d'aus aquàtiques hivernants al delta de l'Ebre d'enguany permeten constatar una tendència a l'alça de la població d'ocells en aquesta zona humida. Concretament, els tècnics del parc natural i els voluntaris que participen en l'elaboració del cens van comptabilitzar 264.500 ocells, la majoria del grup dels anàtids, entre els quals destaquen les fotges, amb més de 40.000 exemplars. La inundació dels arrossars fins al gener hi afavoreix la presència d'aus.

«Tot i que el cens és enguany lleugerament inferior al de l'any passat, es manté la tendència positiva iniciada durant els anys setanta», ha explicat el coordinador del cens d'ocells aquàtics hivernants, Toni Curcó. Una tendència que el Departament de Medi Ambient atribueix a la creació del Parc Natural del Delta de l'Ebre i a l'aplicació de les mesures agroambientals per part del sector de l'arròs, especialment la inundació dels camps fins al mes de gener. «L'allargament del període d'inundació dels arrossars fa que disposem durant més temps d'un hàbitat favorable per a les aus aquàtiques», ha dit Curcó. Amb tot, el sector arrosser del Delta reclama que se'ls permeti eixugar abans els camps per tenir més temps per preparar els arrossars abans de la sembra del cereal.

Les baixes temperatures d'aquest hivern no haurien perjudicat les aus aquàtiques. «Ha estat un hivern fred però no amb temperatures extremes que dificulten als animals trobar aliment», ha assenyalat el coordinador del cens. El grup dels anàtids és el més nombrós, amb un 48% dels prop de 265.000 ocells que han passat l'hivern al delta de l'Ebre. I dintre d'aquest grup destaquen els ànecs collverds i les fotges, que han aconseguit un màxim històric per segon any consecutiu (40.415 exemplars). Pel que fa al segon grup d'ocells, són les limícoles, que representen un 25% del total. Quant a espècies poc habituals, cal destacar tres exemplars d'oca de collar i tres més d'èiders. «Són espècies que habitualment hivernen a la costa atlàntica», ha explicat Curcó. Altres espècies representades en el cens són el flamenc i el bernat pescaire.

En l'elaboració del cens hi van intervenir 43 persones, principalment tècnics però també agents rurals, voluntaris i membres d'entitats ecologistes.

Reserva de la biosfera
El pròxim 27 d'abril tindrà lloc l'acte de constitució del consell promotor de la candidatura de les Terres de l'Ebre a la reserva de la biosfera. La delegació del govern a l'Ebre ha presentat una proposta a diferents institucions, associacions i entitats ebrenques perquè s'integren a aquest consell, entre els quals hi ha la Cambra de Comerç de Tortosa, la Federació d'Hostaleria i Turisme de les Terres de l'Ebre i la Cambra Arrossera del Montsià. La zona que integraria la reserva de la biosfera afectaria tot el territori, però de manera especial els parcs naturals del Delta i els Ports i el riu Ebre. La candidatura a la reserva és un dels temes que es van tractar ahir en la reunió del consell de l'administració territorial a les Terres de l'Ebre.

Entre arrossars

La Bassa de les Olles és una llacuna envoltada d'arrossars i d'una ben conservada franja de dunes al costat del mar, davant la badia del Fangar, al delta de l'Ebre. Aquesta situació privilegiada fa que aculli una important població d'aus aquàtiques i una variada flora.

El Goleró és el final d'un antic braç de l'Ebre que connecta el riu amb la badia del Fangar. Hom creu que segles enrere hauria pogut ser la desembocadura del riu. En tot cas, actualment serveix de desguàs de les aigües dels camps d'arròs, que els pagesos buiden per preparar la terra per a la collita següent.

Aquesta ruta, doncs, transcorre, en part, per una àrea protegida del parc natural del Delta de l'Ebre. Concretament el tram que comença a la Bassa de les Olles i arriba fins al Goleró. La tornada, en canvi, es fa vorejant els camps d'arròs i resseguint els límits de l'espai protegit. Per les seves característiques, ja que el recorregut és molt planer, és ideal per fer-la en família. També és recomanable allargar la passejada el que calgui per poder gaudir de la varietat d'ambients i de les aus que s'hi poden observar: flamencs, ànecs collverds, blauets o camallargues, entre d'altres.

Des de l'Ampolla

L'itinerari d'aquesta ruta surt del passeig marítim de l'Ampolla en direcció a Camarles, pel GR 92. Uns cinquanta metres abans d'arribar als dos quilòmetres, es deixa la carretera que va a Camarles i es gira a l'esquerra, seguint pel costat de la platja de l'Arenal. Un quilòmetre més endavant, hi ha l'entrada a l'espai protegit de la Bassa de les Olles. Aquest pot ser un bon punt per aturar-se una estona, per aprofitar la torre mirador de la zona, des d'on es pot observar la Bassa i el paisatge que l'envolta.

Tot seguit, a uns nou-cents metres, es creua la Gola de la Bassa per sobre de les rescloses de ciment i se segueix el canal fins a trobar un pont que permeti creuar-lo. A l'altre cantó, aigües avall, a l'esquerra, se segueix per un camí de carro, que en arribar prop de la platja gira a la dreta en direcció al Goleró, que trobarem un quilòmetre més avall. Allí se segueix pel camí asfaltat que arriba dels camps d'arròs. Cinc-cents metres més enllà hi ha un pont, que no s'ha de creuar, per poder seguir per la vora dels camps. Mig quilòmetre enllà, cal girar a l'esquerra i, ara sí, creuar el canal per un pont. Cal continuar per la pista asfaltada, deixant una caseta a la dreta. Llavors s'arriba a la carretera. Dos quilòmetres més, i es troba un encreuament, però, de nou, cal seguir recte, fins a arribar a la platja de l'Arenal. Des d'allí es torna a l'Ampolla pel mateix camí de l'anada.

FITXA DE LA RUTA
Mitjà de transport. BTT
Dificultat. Baixa
Desnivell. Pràcticament nul
Recorregut. 14 quilòmetres
Durada aproximada. Una hora i mitja
Sortida i arribada. Passeig marítim de l'Ampolla
Espècies nidificants a la primavera i l'estiu:
Ànec collverd, agró roig, boscaler comú, gavina vulgar, martinet menut, martinet ros, xatrac comú, xatrac menut i flamenc.
Oficina de turisme
Plaça González Isla
Tel. 977 59 30 11
www.ampolla.org

Una guia convida a conèixer les escultures d'Olot situades a prop del Fluvià

D'una estructura en planxa de Leonci Quera fins a un cub de formigó de Claudi Casanovas; d'un marc gegantí de Lluís Hortalà fins a unes figures arrodonides de Rosa Serra, passant per un moai. A Olot, a la vora del Fluvià, hi ha una mica de tot. Un llibret amb textos de Marian Vayreda Puigvert ens guia pels paratges on trobem aquestes escultures.

El fil conductor són les obres d'art –són nou en total–, però Escultures a l'entorn del Fluvià es podria presentar també com un catàleg de nou espais d'Olot, perquè al costat de les explicacions sobre les escultures s'hi aporta molta informació de la història de l'entorn on estan situades. Editat pel Museu Comarcal de la Garrotxa i l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot (en la col·lecció Paisatges Olotins, de la qual ja es va publicar un primer volum, Les fonts del centre d'Olot), el llibret l'ha escrit l'artista Marian Vayreda Puigvert.

La ruta que ens proposa comença al camí de la Teuleria, on trobarem Als vençuts, de Claudi Casanovas. És una evocació als derrotats de la Guerra Civil i es va inaugurar el 2006. És la peça més recent del recull. La següent etapa ens mena a l'entrada del parc Nou. Aquí hi ha el Monument a la sardana que el 1968 va fer Xavier Carbonell i que fins fa poc era al Firalet. Les obres en aquell passeig van fer que la traslladessin a aquest emplaçament. Ja dintre del parc, se'ns convida a veure el bust dedicat al pintor Pere Gussinyé que va fer Joan Ferrés l'any 1982. Sortint del recinte, anirem a la plaça d'Amèrica, al centre de la qual el 1995 van instal·lar-hi Volum convex II, de Rosa Serra. La següent visita és per a una obra controvertida: el Marc de Lluís Hortalà, del 1995, un marc de grans dimensions per enquadrar el paisatge dels afores de la Moixina. La sisena parada és per a una altra escultura de Rosa Serra, la que hi ha al parc de les Móres, instal·lada inicialment l'any 1981 a l'interior del parc Nou per commemorar l'Any Internacional del Nen. Just a l'altra costat del riu, a tocar del prat de la Mandra, hi ha la Porta, de l'artista basca Begoña Uriarte, feta el 1986 durant el I Simposi Internacional d'Escultura. La penúltima etapa ens porta als pisos de «la Caixa» per contemplar l'Escultura en planxa que Leonci Quera va fer el 1962. El recorregut finalitza al costat del pont de ferro, on, per sorpresa dels forasters, hi ha col·locat un moai. El va fer el 1984 l'artista de l'Illa de Pasqua Manuel Tuki amb basalt de Castellfollit.

Les sortides guiades «Descobreix la Garrotxa» s'amplien a tot l'any

Les sortides guiades Descobreix la Garrotxa, que fins ara s'oferien entre Setmana Santa i el desembre, a partir d'ara estaran disponibles tot l'any. Aquesta és una de les innovacions de la nova edició de les sortides, organitzades per l'associació Turisme Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica, de les quals es compleix el desè aniversari. Una altra novetat és la incorporació de la ruta Passejant per les marrades. El camí ral de la Vall d'en Bas, que surt als Hostalets i discorre per un tram del Camí de Sant Jaume, així com una nova versió de la sortida cultural Olot pinta bé, fruit de la fusió de la ruta que tenia aquest nom i l'anomenada Olot monumentalD'altra banda, els establiments de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa adherits a Descobreix la Garrotxa oferiran uns tastets gastronòmics als participants en les sortides que omplin una enquesta preparada amb motiu del desè aniversari del programa. En total, hi ha disponibles 14 rutes diferents, que cobreixen espais tan populars com els volcans o l'arquitectura medieval de Santa Pau, i d'altres de menys coneguts, com les gorgues del riu Brugent i el castell d'Hostoles. La durada és d'entre una hora i mitja i quatre hores,

Les últimes pluges omplen les maresmes dels Aiguamolls i augmenta la cria de mosquits

Les darreres pluges i les baixes pressions atmosfèriques han provocat que les llacunes del nostre territori tinguin un nivell considerable. Segons expliquen els responsables del Servei de Control de Mosquits al seu bloc, les maresmes situades entre la Muga i el Fluvià han crescut més de cinc centímetres. Això ha fet augmentar la cria de mosquits i el Servei de Control de Mosquits ja ha començat a tractar les zones afectades per prevenir la presència d'aquests insectes també a l'hivern. La pluja, que en cap moment no ha caigut de manera violenta ni sobtada a la zona, ha humitejat el territori i ha enriquit els aqüífers, prou afectats pels llargs períodes de sequera que afecten l'Empordà

El Consorci del Fluvià, format per 21 pobles, es constituirà a la primavera

Els 21 municipis que formaran el Consorci del Fluvià ja n'estan aprovant els estatuts i, si no surt cap entrebanc, la nova entitat es constituirà aquesta primavera. Aquesta setmana ha donat el seu vistiplau al document fundacional el consistori d'Esponellà, que va ser l'impulsor del projecte.

El consorci té com a missió impulsar projectes comuns de caràcter mediambiental, turístic i cultural, sempre amb el riu i el seu patrimoni com a fil conductor. L'Obra Social de Caixa Catalunya hi està col·laborant, amb la redacció d'un pla de gestió del riu i la seva àrea d'influència, que es preveu que estarà enllestit quan es constitueixi el consorci.

Tot i que l'activitat s'ha d'acabar de concretar, els socis tenen decidit que abasti des de la cultura fins al turisme verd, a més de mesures de protecció i l'aprofitament del patrimoni industrial. En espera del que es digui en aquest document tècnic, es parteix de la convicció que, en general, el Fluvià està ben conservat –en comparació amb altres rius– i que una de les principals qüestions que cal resoldre és l'extracció d'àrids.

Formaran part del consorci Argelaguer, Bàscara, Besalú, Cabanelles, Crespià, Esponellà, Garrigàs, Maià de Montcal, Montagut i Oix, Navata, Palau de Santa Eulàlia, Pontós, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Serinyà, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilaür i Vilademuls. Són tots els 26 municipis per on passa el Fluvià, excepte els que ja estan inclosos en un espai protegit, que són els del tram més alt (la Vall d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca, que estan dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa) i el de la desembocadura (Sant Pere Pescador), que forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aproximadament la meitat dels ajuntaments implicats han aprovat els estatuts i es preveu que a finals del mes que ve ja ho hauran fet tots

Les comarques gironines són la zona on més ha plogut el mes de febrer

Les comarques gironines van ser la zona on més va ploure el febrer a Catalunya, segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona part de la demarcació va registrar unes pluges molt superiors al que és habitual aquest mes, sobretot a la costa i a la primera línia de l'interior, amb precipitacions de més de 100 litres per metre quadrat. Cassà de la Selva va ser on més va ploure, amb 191 l/m², seguit de la Bisbal d'Empordà (155 l/m²), Monells (151l/m²), Torroella de Montgrí (148 l/m²) i Castell d'Aro (140 l/m²).

A part de ser un mes plujós, també va ser més fred del que és normal en aquesta època de l'any. Les parts altes del Ripollès i la Garrotxa van registrar les temperatures mitjanes més baixes, que van vorejar els 0 graus. Les diferències respecte a la mitjana climàtica del febrer va ser al voltant de -2,5 graus en alguns punts sobretot de l'Alt Empordà, com Castelló d'Empúries i Torroella de Fluvià.

Es restaurà el El Molí Fondo de Sant Joan Les Fonts

L'Ajuntament de Sant Joan les Fonts recuperarà la central hidroelèctrica i reforçarà l'estructura de part del Molí Fondo, amb una inversió de 700.000 euros provinents dels fons europeus Feder, del pla Zapatero, dels fons generals de l'Estat i de recursos propis. Amb aquesta actuació dóna continuïtat a la recuperació d'aquest espai iniciada amb la rehabilitació de Can Cantra –ara espai museístic– i que ha de culminar amb la recuperació d'aquesta antiga fàbrica paperera que va acollir durant molts anys la indústria Torras Juvinyà i Torras Hostench, ara Torras Papel, fins l'any 1966. El Molí Fondo és del 1723. Un cop rehabilitat, aquest espai, que ara és de titularitat municipal, ha de servir per explicar la història de les indústries lligades al riu Fluvià i la importància d'aquest riu per a la generació d'energia industrial.

L'Ajuntament i segons va explicar ahir l'alcalde, Joan Espona, té previst destinar 400.000 euros a la millora general de l'immoble que havia estat la nau principal de la indústria paperera. La resta del pressupost, 300.000 euros, serviran per recuperar l'antiga central hidroelèctrica, que a part de convertir-se en una peça de museu en viu, servirà per subministrar l'energia que farà falta per fer funcionar el complex cultural, i la resta es vendrà. El govern local n'espera obtenir entre 30.000 i 60.000 euros cada any, que destinarà a la millora de la resta d'edificis del complex. Espona va dir que ara buscaran més ajuts per poder completar la recuperació de tots els edificis i instal·lacions. «El Molí Fondo és part de la història del poble», va sentenciar.

El taller de la Marfà es convertirà en un museu sobre el patrimoni industrial

L'Ajuntament, amb la col·laboració del Consorci Alba-Ter, ha donat el tret de sortida a la fase inicial d'un projecte molt ambiciós: convertir l'antic taller de la fàbrica Marfà en un centre d'interpretació dotat d'un alt valor pedagògic que ajudarà a entendre el funcionament d'una fàbrica tèxtil que va marcar durant anys la vida i la història del barri de Santa Eugènia. El projecte, inclòs en el pla d'actuació per al salvament del patrimoni industrial de l'antiga fàbrica, inclourà la recuperació de dues turbines del segle XIX, fabricades per la casa gironina Planas i Flequer, que els tècnics han confirmat que encara poden funcionar.

Fa vuit anys que va deixar de funcionar, però la fàbrica tèxtil Marfà, documentada des del 1842, tornarà a reviure el seu passat. Un ambiciós projecte, emmarcat en el pla d'actuació per al salvament del patrimoni industrial de l'antiga fàbrica, ho farà realitat ben aviat. La tinenta d'alcalde de Cultura i Educació, Lluïsa Faxedas; el vice-president del Consorci Alba-Ter, Ponç Feliu, i Pere Freixas, director del Museu d'Història de la Ciutat, van presentar ahir a grans trets la fase inicial del projecte, amb què es té previst reconvertir el taller de la Marfà (un edifici annex i exterior) en un museu sobre el patrimoni industrial, dotat d'un centre d'interpretació –amb seu al mateix taller– que serveixi no només per entendre el passat de la fàbrica, sinó també per deixar testimoni d'una part destacada de la història del barri de Santa Eugènia.

Turbines que funcionen

Un dels primers passos, com es va anunciar ahir, serà el procés de netejar i restaurar dues turbines del segle XIX que s'han pogut recuperar –una tercera s'ha vist que era irrecuperable–, i que ahir els tècnics –entre ells, la persona que durant anys va fer-ne el manteniment– van confirmar que podran tornar a fer funcionar. De nom Francis i Fontaine, les dues turbines que servien alhora per subministrar l'electricitat que necessitava la fàbrica i fer funcionar les màquines de filatures, tenen el valor afegit d'haver estat fabricades per la casa gironina Planes i Flaquer.

Situades en el curs de la sèquia Monar i a l'interior de l'edifici, són dues grans peces a les quals a principi dels setanta s'hi van instal·lar alternadors per a la producció pròpia d'energia elèctrica. Encara avui es conserva el primitiu sistema de regulació d'entrada d'aigua a les turbines, denominat bota perxa, consistent en uns cons de ferro als quals va adherit un anell de cuir que cobreix o no les pales del distribuïdor, quan els cons són accionats des de l'exterior. Aquest mecanisme també es pot contemplar en la turbina procedent de la central L'Aurora de Pedret, exposada actualment al Museu d'Història de la Ciutat.

Dins d'aquest procés de recuperació d'arqueologia industrial, també es procedirà, paral·lelament, a recuperar la gran quantitat d'objectes i maquinària que hi ha dins l'antic taller; «d'un gran valor pedagògic», com va assenyalar Pere Freixas. La intenció és de deixar-los in situ un cop restaurats. Així mateix, una de les intencions és poder traslladar alguna de les màquines i peces que hi ha actualment al Museu d'Història de la Ciutat a aquest centre museístic, que tindrà una entrada annexa al futur centre cultural de la Marfà.

Es preveu també que es creï un circuit de visita a l'entorn de la fàbrica fins al taller, d'observació de la sèquia i els mecanismes de control i aprofitament de l'aigua, tot podent veure el funcionament de les turbines. En el circuit es tindrà l'opció de visitar les hortes del Ter i el rentador, situat a pocs metres

Neteja d'espais fluvials del riu Fluvià a Sant Joan les Fonts

El Fem dissabte, neteja coordinada de diferents rius, organitzada pel projecte Rius, s'ha dut a terme a Olot i Sant Joan les Fonts. Unes 40 persones van netejar el tram del Molí d'en Climent a Olot. A Sant Joan, el grup va ser més reduït

Medi Ambient retira del pla especial dels Aiguamolls la futura ampliació del parc

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha decidit retirar del pla especial dels Aiguamolls de l'Empordà la previsió d'ampliar el parc natural d'aquí a dos anys. La conselleria ho havia inclòs en la primera proposta, però va topar amb l'oposició de bona part del territori. Medi Ambient admet que hi renuncia en el document, però recorda que un parc natural es pot ampliar en qualsevol altre moment. En la nova versió del pla especial dels Aiguamolls es permeten les construccions noves vinculades a l'activitat agrícola, després que la prohibició inicial del departament provoqués crítiques dels pagesos. El document es preveu que s'aprovi inicialment en els pròxims dies, i ja s'ha avançat als onze alcaldes dels municipis afectats.

La protecció dels Aiguamolls de l'Empordà que havia previst inicialment el Departament de Medi Ambient doblava la superfície actual del parc natural, fins a 9.892 hectàrees de superfície terrestre, i ara amb la nova proposta quedarà en 7.277 hectàrees. Aquesta reducció de la superfície total protegida respon al fet que el departament ha rebaixat un 50% el que anomena zona perifèrica, que ha de servir de connector amb els parcs naturals del Montgrí i del Cap de Creus. Aquesta, precisament, és la part que la conselleria es plantejava incloure en els límits del parc dels Aiguamolls d'aquí a dos anys.

De fet, aquesta previsió és la que va portar més polèmica a l'Alt Empordà. Alcaldes i sector agrari defensaven que abans de plantejar cap ampliació s'havia d'invertir a la zona que ja forma part actualment del parc natural. Una altra de les crítiques que van sorgir es referia a l'afectació als pagesos, ja que no es deixaven construir instal·lacions ramaderes o agrícoles a la zona perifèrica. Sobre aquesta qüestió, el document nou ha recollit les reclamacions de la pagesia i finalment s'hi permetran les construccions si són vinculades al sector agrícola.

Sí a l'agroturisme

A la zona perifèrica també es permetrà la reforma, ampliació i reconstrucció de masies per destinar-les a turisme rural o a casa de colònies. De fet, segons el Departament de Medi Ambient, ja era el que es preveia en la versió inicial del pla especial, però s'ha especificat millor per evitar males interpretacions, després que haguessin sorgit dubtes sobre si aquesta activitat estava permesa. El que no permet la Generalitat en aquesta nova àrea de protecció és la instal·lació d'equipaments esportius o culturals. Tampoc hi permet fer instal·lacions de producció d'electricitat, excepte les d'energies renovables com ara parcs eòlics o plantes solars, que sí que es podran situar en la zona de connector integrades en edificis ja existents.

La nova proposta de pla especial dels Aiguamolls s'aprovarà inicialment, i començarà el període d'al·legacions a partir d'ara, després d'un any de debat anterior a tot el procediment.

7.277hectàrees de sòl terrestre són les que inclou el nou pla.
En aquest espai, s'hi han de comptar les més de quatre mil hectàrees que ja té actualment el parc natural, a les quals se n'hi afegiran unes dues mil cinc-centes més de la zona perifèrica que ha de servir de connector biològic amb els altres parcs naturals del voltant. A banda de la superfície terrestre, el document que està a punt d'aprovar Medi Ambient també inclou 5.888 hectàrees de zona marítima. Pel que fa a l'afectació dels onze municipis que formen part de l'àmbit de protecció, Castelló és el que té més superfície afectada, amb 3.104 hectàrees, seguit de Sant Pere Pescador, amb 1.264, i Palau-saverdera, amb 844 hectàrees. També implica Roses, Pau, l'Armentera, l'Escala, Pedret i Marzà, Peralada, Torroella de Fluvià i Ventalló.

Adif acaba el viaducte de Bàscara

Adif ha acabat ja la construcció del viaducte del TAV sobre el Fluvià, al terme municipal de Bàscara. Una mostra de l'espectacularitat de l'obra és que es tracta del pont més llarg que hi haurà en tot el tram del tren d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres, amb una longitud pròxima al quilòmetre: 835 metres. El motiu és que el viaducte no només serveix per creuar el Fluvià, sinó que també s'ha allargat per passar per sobre la carretera GI-554, que és la que va de Bàscara cap als nuclis de Parets d'Empordà i Orfes, i també sobre el futur desdoblament de l'N-II, que ja es va tenir en compte en el projecte. L'estructura consta de catorze obertures d'entre 45 i 70 metres d'amplada, i per fer les pilones que suporten el viaducte per sobre el riu s'han hagut d'habilitar dues penínsules per poder fer-ne la cimentació. Ara s'estan enllestint aspectes complementaris de l'obra com ara les canalitzacions de drenatge o les proteccions laterals i, un cop s'hagi finalitzat tot això, es faran les proves de càrrega. El viaducte forma part del tram de 5,7 quilòmetres entre Vilademuls i Pontós, un dels més polèmics per l'oposició de Bàscara al traçat per l'oest del poble

Reduiran els deutes de l'Agència de l'Aigua

El ple del Parlament va aprovar ahir una moció que insta el govern a estabilitzar els comptes de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i reduir de forma gradual el seu deute financer, que actualment supera els 2.000 milions d'euros. La moció va ser presentada per CiU i va ser transaccionada amb els partits del govern. L'acord del Parlament recomana al govern que es tendeixi, de forma concertada amb els agents econòmics i socials, cap a la incorporació en el rebut de l'aigua dels costos reals de la gestió de l'aigua. Aquest procés d'increment del preu de l'aigua haurà de ser "necessàriament gradual", indica la moció.

L'aigua catalana, de les més barates de la UE

Un got d'aigua de l'aixeta a Barcelona és tres vegades més barat que el mateix got a Dinamarca. L'aigua destinada al consum domèstic a la capital catalana és una de les més econòmiques del conjunt de la Unió Europea. El preu mitjà de l'aigua a València, Sevilla, Madrid i Barcelona se situa en 1,28 euros per metre cúbic. Només Lituània, amb un preu de 0,64 euros per metre cúbic, i Itàlia, on es paga a 1,14 euros el metre cúbic, presenten una facturació més baixa que la de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Si el preu de l'aigua es posa en relació amb el PIB per càpita, només les ciutats italianes aconsegueixen unes condicions més avantatjoses que les catalanes. Els membres de la UE que han de pagar més pel consum d'aigua són els hongaresos, ja que a Hongria el preu d'aquest bé escàs se situa a 4,12 euros el metre cúbic. Tot i així, el consum d'aigua a Catalunya és un dels més baixos del conjunt de la UE.

A Barcelona, cada ciutadà fa servir una mitjana de 119 litres d'aigua diaris, i a València, de 121. Només Brussel·les (Bèlgica) i Vílnius (Lituània) tenen uns consums inferiors. En el panorama internacional, Argentina és el país on l'aigua domèstica té un cost més baix. Allà un metre cúbic d'aquest bé es pot consumir per només 0,17 euros. Dinamarca és on l'aigua resulta més cara: 4,5 euros el metre cúbic.

3A SETMANA: RIUS I CONQUES DELS PAÏSOS CATALANS